PASSEIG

I des d'allí, si disposem de cotxe, bicicleta o temps per a anar a peu, podem anar cap a El Grau per a acabar aquest passeig més virtual que no virtuós. Ja el rei Jaume I va autoritzar la construcció d'un camí cap a la mar, i sabem del tràfic medieval de mercaderies, però el fet és que el que sempre va ser un embarcador – un "grau", "escaló", del llatí gradum – no va esdevenir port fins al 1882. Des d'aleshores s'ha ampliat en diverses fases... conseqüència de les quals va ser la paulatina retirada de la mar de la platja del Pinar, al nord – avui hi ha el Passeig Marítim i el Planetari –, i la corresponent eixida per la platja del Serrallo, al sud, que tantes alqueries es va engolir fins que el mur de contenció el frenàs.

L'edificació de El Grau, doncs, és relativament nova; no queda res de les primitives barraques dels pescadors. Fóra bo que començàs a articular-s'hi una mena d'entitat local menor... Potser així no assistiríem a desficacis com un Parc de la Panderola, sobre els terrenys de l'antiga estació, que inclou un pòrtic amb insòl.lits símbols pseudo-masònics; ni, menys encara, el Casal Jove, d'un cert valor arquitectònic, exemple perfecte de com malaguanyar espai, construït fa quatre dies i amb la façana plena ja de desperfectes...

Casa al final del passeig Bonavista, on abans hi havia una gasolinera.

Sense menystenir la importància del port pesquer – que en té, i molta –, sobretot val a esmentar la del port comercial, principal via d'eixida de la producció ceràmica de La Plana. Fa tres anys, en una zona desocupada dels molls comercials, s'ha construït la Plaça de la Mar, conjunt de terrasses ben idònia per a prendre la fresca nocturna els mesos de calor. Dalt de la torre han posat una mena d'estrany drakkar viking, però mira, fa bonic. El conjunt de la plaça ha integrat un magatzem d'estil neomudèjar, ara pareix que destinat al més honorable paper de sala d'exposicions... per al qual és curiosament inapropiat, almenys tal com es troba, amb la solana batent-lo impenitent des de les hores de més calor i entrant per les portalades d'inexplicable cristall. Tot plegat, emperò, és una bona alternativa, turísticament tranquil.la, a la massificació amadrilenyada de Benicàssim. Amb l'avantatge que el retorn cap a la ciutat és en línia recta.