 |
 tornar |
Comencem tot seguit un imaginari trajecte. Potser serem, en alguns moments, tòpics – per exemple, partirem del centre, més que res perquè hem de començar per algun lloc. Ens posarem, de vegades, àcids, i és que ens dolen moltes de les coses que han passat... i passen encara, gràcies a la indiferència dels castellonencs o la barra dels que ens governen. I sobretot som conscients que ens deixem molts llocs. No pretenem ser exhaustius... perquè resultaríem exhauridors. Molts racons de la ciutat no hi són, potser hi seran en futures ocasions. Açò que segueix és una ullada ràpida i sentimental.
Forçosament breu. Podríem haver seguit pel terme, per la ruta de les ermites... però això serà motiu d'un altre trajecte. Creiem haver donat una idea de com és, o almenys com es comporta, Castelló de La Plana, més enllà de les guies turístiques, de les catalogacions arquitectòniques i artístiques. Açò és el que tenim i el que – per a bé o per a mal – sentim. No és poca cosa. Tampoc no és molta.
És – senzillament – nostra.